Come Scegliere Accessori A Cilindro? Metud de seleziun di acessori a cilinder

In de la seleziun di compunent pneumatich, el cilinder l’è un punt fundamental, ma la scelta di acessori che van cun luu l’è minga senza atenziun. Par esempi, i valvul solenoid, i valvul de acceleraziun, i giunt flottant, ecc., sun tüt di fatur aparentement insignificant che influiscon sü la prestaziun.

(1) Se g’he un metud de seleziun infallibil percilindroacessori, la tabela de seleziun per i acessori cilinder l’è un di luur, cuma mustrà in de la Tabela 2-6. Fin che el prublema de la seleziun del atuatur (cilinder) l’è risolt, el rest pœu vèss abbinaa segunt la tabela. Par esempi, una volt che el cilinder CQ2-20-10 l’è stà seleziunà, l’è facilissim seleziunar olter acessori, cuma la valvula solenoid SY3000 (o SY5000) seri, la valvula de cuntrol de la velocità (tip gomito) AS2201F-M5-06, el diametro J2201F-M5-06. Φ6mm, ecc.

(2) Seleziun di valvul de cuntrol (valvul solenoid) I valvul de cuntrol, cuma i interruttur de circuit (che permeten el commutaziun intra curent e spent), g’han una funziun in del cummutaziun di stat “on” e “off” del aria cumpressa in del cilinder. I valvul solenoid sun i püsee comunement duperà in di apparecchiatur automatizà (punt chiave), e quai volt sun duperà anca valvul mecanich, cuma mustrà in de la figüra 2-29.

Ciapa la valvula solenoid per esempi. El process de selezion l'è mostrad ind la figura 2.30, ma ind el fonzionament real, l'è plutost formulaeg. Par esempi, se el cilinder comunement duperà (diameter del cilinder) cambia minga tant, g’he praticament minga bisogn de ripeter la seleziun de la valvula solenoid tüt i volt.

El prucess de seleziun di valvul solenoid

Figura 2 · 30 Process de seleziun di valvul solenoid

1) Mudel de valvula solenoid. El mudel e l’uget fisich de la valvula solenoid sun mustrà in de la figüra 2.31.

2) Serie de valvole solenoide. La seleziun di valvul solenoid se basa principalment sul fluss de gas duperà per el funziunament del cilinder (cioè, de una part, assicüra che l’area eficas de la valvula la currispunt a chela del cilinder de lavurà; D’oltra part, quand la velocità de lavurà del cilinder curispundent l’è sudisfata, par esempi, quand che la velocità de lavurà 500mm/s, la seleziun de la valvula solenoid pœu vèss riferida a la figüra 1. 2-32. I cilinder duperà in di apparecchiatur del industria eletronich de solet sun minga grand, donca la seri SY l’è la püsee cumbinà. Se l’è necesaria una grand putenza, cuma un cilinder cunt un diameter de Φ125mm, pœden vèss seleziunà olter seri (cuma la seri VQ).

3) Funziun de cuntrol. G’he sun dü tip comunement duperà de valvul solenoid a dü posiziun a ciinch vie: bobina singula-e bobina dopia-. I luur funziun de cuntrol sun diferent. La magiur part de luur aduta una dopia -bobina per evitar malfunziunament o incident de sicureza causà de guast de alimentaziun del apparecchiatur, cuma mustrà in de la Tabela 2-7.

El mudel e l’uget fisich de la valvula solenoid

Figura 2 · 31 Mudel e uget fisich de la valvula solenoid

La tabela de cumpatibilità per valvul e cilindri elegant

Figura 2-32 Tabela de cumpatibilità de la valvula solenoid e del cilinder

I furm de tub di valvul solenoid sun i seguent: a ') (a) tip de tub dirett b) tip de tub a placa inferiur

Figura 2 · 33 Furmi de tub de valvul solenoid a ') (a) Tip de tub dirett b) Tip de tub a lastra inferiur

Tabela 2.7 Metud de commutaziun di valvul solenoid

4) Per i valvul eletromagnetich sü apparecchiatur de automaziun de specifich eletrich, l’è duperà püsee comunement DC24V e l’è duperà anca AC110V. En olter cas, sun duperà menu de spess, cuma mustrà in de la Tabela 2-8.

Tabela 2.8 Specifich eletrich di valvul solenoid

5) Metud de spustament del cavo-. I metud de cablagg di valvul solenoid cumprenden tip de linea en uscita diretta, tip de pres L-tip o tip M-, tip de presa DIN e tip de cunnesiun de presa. Segond diferent ocasiun, el metud de cablagg curispundent duvaria vèss seleziunà. En di circustanz nurmai, per i valvul solenoid piscinin, sun scelt el tip de uscita diretta e el tip de presa de tip L- o tip M-. I grandi valvul solenoid sun de tip presa diretta e de tip presa DIN.

6) Forma de tub. G’he sun dü metud de tub per i valvul solenoid: tip de tub dirett e tip de tub a placa de bas, cuma mustrà in de la figüra 2-33. En general, quand che g’he sun tanti cilinder sül apparecchiatura, se dupera el tip de tub a lastra inferiur, cuma mustrà en i figur 2.34 e 2-35. Plü valvul solenoid sun culegà insema travers di bar e anca i bar pœden vèss culegà en seri. Inscì, el percors del gas e i cavi sun püsee cuncentrà, che l’è cunvenient per la posa e i cablagg di tub.

El metud de tubaziun per la placa de bas di valvul solenoid (Part Prima)

Figura 2-34 Metud de tub per la placa de bas de la valvula solenoid (Part Prima)

El metud de tubaziun per la placa de bas di valvul solenoid (Part dü)

Figura 2 · 35 Metud de tub per la placa de bas de la valvula solenoid (Part dü)

7) Diametr del tub. Ogni valvula solenoid g’ha el sò diameter de tub specificà. Quaivun pœu ofrir püsee de una dimensiun de diameter tra cui sceglier. La dimensiun specifich pœu vèss cunsiderada en mod cumplet sü la bas del diameter del tub giüst per l’atuatur (varda a la tabela pertinent in del catalogh).

8) Facultatif (varda Tabela 2-9)

Tabela 2.9 Opziun per la seleziun de la valvula solenoid

(3) La seleziun di valvul de acceleraziun a una via (cognussü anca cuma giunti de cuntrol de la velocità o valvul de cuntrol de la velocità) : La velocità de muviment del piston del cilinder dipend principalment del fluss del aria cumpressada che entra in del cilinder, de la dimensiun del tub de presa e de scarico del cilinder, de la dimensiun del port de guida del cilinder. La velocità de muviment de un cilinder l’è de solet de 50 a 1000 mm/s. Per i cilinder cun muviment a volta -velocità, duvarià vèss seleziunà un tub de pressiun cunt un diameter interno püsee grand. Quand g’he no un requisit de regolaziun de la velocità, se seleziuna un accoppi rapido comun. Se l’è necesaria una regolaziun de la velocità, l’è generalment scelt un accoppi de regolaziun de la velocità-. L’articulaziun de cuntrol de la velocità l’è una valvula de cuntrol del fluss cumposta de una valvula de ritorn (ottenüda cunt un anel de tenuta a una via) e de una valvula de acceleraziun en parallel. El g’ha di carateristich de fluss ecellent e l’è duperà principalment per cuntrular el volum de alimentaziun de gas del cilinder e olter element de atuaziun (istess a cuntrular la velocità). La strütüra interna l’è mustrada in de la figüra 2-36. Per i giunziun de cuntrol de la velocità del corp de la valvula M5 e sotta, l’è adutada la guarniziun, donca g’he minga bisogn de avvolger un nastro de sigillament. Però, per i ocasiun de filett Rc cun corp de valvula magiur de M5, se dupera el sigillant. Se l’è stà purtà o borlà giò (cuma i vècc giunziun de cuntrol de la velocità), el nastro de sigillament g’ha de vèss avvolt quand l’è duperà ancamò; altriment, pœu verificass una perdita d’aria. Quand se dupera el nastro de sigillament, la testa del fil la g’ha de vèss lassada cun 1,5 a 2 pas. La direziun del avvolgiment del nastro de sigillament l’è mustrada in de la Figura 2-37. L’articulaziun de regolaziun de la velocità-l’è divisa en dü tip: limitaziun de pressiun e limitaziun de scarico, cuma mustrà in de la figüra 2-38. El inscì ciamà limitaziun de pressiun vœur dì che la pressiun pœu vèss regulada en dimensiun e el scarico l’è minga cuntrulà. El inscì ciamà limitaziun di scarico indica che la dimensiun del gas di scarico pœu vèss regulada e che el gas de pressiun l’è minga cuntrulà. El cunfront l’è mustrà in de la Tabela 2-10. In de la magiur part di cas, se dupera una valvula de scarico (che g’ha un vantagg en prestaziun, en particular en scenari de muviment urizuntal). Naturalmente, chestu significa no che una valvula de acceleraziun de pressiun l’è inütil. Par esempi, en un cilinder a aziun singula (riturn a la molla), se la velocità de estensiun g’ha de vèss regulada, l’è necesari sperar che la pressiun (superand la forza elastich per estensiun) pœu vèss regulada en dimensiun. Duperà una valvula de scarico pœu minga raggiuncc el fin de la regolaziun de la velocità.

La strutura interna del giunt de regolaziun de la velocità-e del metud de avvolgiment del nastro de tenuta

Acceleratur de scarico e acceleratur de pressiun

Figura 2.38 Frenaziun de scarico e frenaziun de pressiun

Tabela 2.10 Tabela de cunfront del limitaziun di scarico e del limitaziun de pressiun

Variabilment l’è necessari sottalinear che quand se regula la velocità del atuatur, el giunto de cuntrol de la velocità duvaria vèss gradualment dervì dal stato cumpletament sarà per evitar che l’atuatur el s’espulsa impruvisment. Quand se strècc el dado de blocagg del giunt de cuntrol de la velocità, el dev vèss fatt diretament a man (duperà no di strüment).

(4) Seleziun di olter compunent (tri-en-una cumbinaziun, tampon idraulich, giunt flottant, ecc.)

Seleziun di olter compunent

1) Tri-in-una cumbinaziun (Riempiment, Regolatur, Lubrificatur,FRL). L’aria cumpressa del cumpressur d’aria g’ha denter una grand quantità de sustanz inquinant cuma umidità, oli e polvar. L’umidità g’ha un impatt impurtant süi compunent pneumatich. Pœu causà rugna sul metal di conduttur, cungelament del aqua, deteriorament del oli lubrificant e sciacquà via el grass. I detriti de rugg e la polvar pœden causar l’usura di part relativament mòbil, acelerar i dann ai guarniziun e purtà a una perdita d’aria. L’oli liquid, l’aqua e la polvar scaricada de la port de scarico pœden inquinar l’ambient e influenzar la qualità del prudut. La combinaziun de tri -in-un cumposta de un filter d’aria, de una valvula de riduziun de la presiun e de un lubrificatur de nebbia d’oli (vardà la figüra 2-39) pœu mejorar la qualità del aria cumpressa. En general, ogni singul dispusitif g’ha de vèss dotà de chel, cuma mustrà in de la figüra 2-40.

2) Giunto flottant. Cuma mustrà in de la figüra 2.41, l’è el link che culega el cilinder e el mecanism. L’è disponibil en vari furm e pœu vèss acquistà pront-fatt o fatt de per sé. L’è minga permetü fissà diretament la barra del cilinder sü la part mòbil, perché el cilinder pœu diventar eccentrich o blocà, acelerand inscì l’usura (cuma el principi che dis che l’è necesari un accoppi per la cunnesiun intra un mutur eletrich e un fust). In de la prugetaziun real, sun duperà püsee despess i giunt flottant auto-, cuma mustrà in de la figüra 2-42, che l’è simil al principi de prugetaziun del giunt flottant. L’è per garantir che g’he una cunnesiun minga rigida intra la barra del cilinder e el mecanism. Però, l’è necessari notar che quand se culega l’estremità de la barra del piston del cilinder SMC, l’è necessari prestar un pooch de atenziun a la specificaziun del filett. I filet interni sun de solet filet gross comun e pœden vèss fissà cun di vit o di dadi urdinari. Però, i fil esterni sun diferent de M10. I specifich curispundent del fil g’han de vèss segnà sul disegn de la part, cuma ML0x1.25, M14X1.5, ecc. Per redüss la quantità de rilavuraziun del pezz, l’è vantaggiüs riferiss despess al catalogh. 3) tampon idraulich. Quand el cilinder se ferma a la fin de la sò cursa, se g’he no un fren o un limitatur estern, el piston e la cupertura final generaran un impatt. Per diminuir la forza de impatt e redüss el rumòr, l’è de solet necesari un dispusitif tampon: per la magiur part di mecanism de aziun di cilinder, el tampon (idraulich) mustrà in de la figüra 2-43 l’è duperà per redüss l’impatt e sbassar el rumòr. Quai produtur g’ha semplicement stabilì un standard de prugetaziun che dis che “tüt i mecanism cun aziun del cilinder g’han de duperà di tampon”, che mustra quant contribuiss a la stabilità del mecanism.

La combinaziun de tri-en-un cun cui ogni dispusitif indipendent g’ha de vèss cunfigurà

Figura 2-40 La cumbinaziun tri-en un che ogni dispusitif indipendent g’ha de vèss cunfigurà

Figura 2-43 Tampon idraulich

Enfatt, l’è minga necessario duperà tampon idraulich indué se truva. El fatt che un tampon g’ha de vèss giuntà dipend principalment del ampieza del impatt (ligà al energia cinetich, che l’è determinada de la masa e de la velocità del uget), piutost che sultant de la dimensiun del cilinder. Vedi Tabela 2-11.

Tabela 2.11 Furmi tampon e luur situaziun aplicabil

Sora g’he Cuma sceglier i acessori a cilinder? Metud de seleziun di acessori a cilinder, per savè püsee informaziun culegà sun dispunibel sü https://www.joosungauto.com/.