Caratteristich transitori del cilinder, carateristich de velocità del cilinder
Carateristich transitori del cilinder
Pœden prender cuma esempi el cilinder minga tamponà a doppia barra singula -per analizà el stat de muviment del cilinder, cuma mustrà in de la figüra seguent.
La valvula solenoid invertiss la direziun e la surgent d’aria l’è riempida in de la cavità senza barra del cilinder travers de la port A, fasend aumentar la presiun P1. El gas in de la cavità de la barra l’è scaricà travers de la purta de scarico de la valvula de marcia invers travers de la purta B e la presiun P2 cala. Quand la diferenza de presiun intra el lat senza barra e el lat vestid del piston riva sora la pressiun minima de funziunament del cilinder, el piston cumencia a mœvess. Quand el piston parte, la forza de friziun al piston e sü olter part cala de bott de la friziun statich a la friziun dinamica, fasend tremar un pò el piston. Dopu che el piston parte, la cambra senza barra l’è en stato gonflà cunt un volum aumentà, menter la cambra portant de la barra-l’è en stato de scarico cunt un volum diminuì. Cun i diferenzi in di fatur cuma la dimensiun del carich esternu e l’impedenza di circuiti de carica e de scarico, anca i mudei de variaziun di presiun P1 e P2 sü tüt i dü lat del piston sun diferent, che porta a diferenti mudei de variaziun de la velocità de muviment del cilinder per l’effet de uscita. La figüra che la segue l’è un diagramm schematich de la cürva carateristich transitoria del cilinder. El temp dal energizaziun de la valvula solenoid al inizi del muviment del piston l’è el temp de ritardo. El temp de quand la valvula solenoid l’è alimentada a quand el piston riva a la fin de la corsa l’è el temp de ariv.
Cuma se pœu vedè de la figüra de sora, luungh tüt el muviment del piston, i presiun P1 e P2 en i camber sü tüt i dü lat del piston e la velocità de muviment U del piston cambian tüt. Chestu perché anca se la cavità de la barra g’ha scarico, el sò volum l’è drée a diminuir, donca la tendenza a la riduziun de p2 rallenta. Se el scarico l’è minga lisc, p2 pœu ancamò aumentar. Anca se la cavità senza barra l’è gonfiada, el sò volum l’è drée a aumentar. Se l’alimentaziun d’aria l’è minga assée o el piston se mœuf tropp velocement, la pagina p1 pœu cascà. A causa de la diferenza de presiun che cambia in di camber sü tüt i dü lat del piston, influiss sü la forza de uscita eficas e sü la variaziun de la velocità de muviment del piston. Se la forza de carich esterna e la forza de friziun sun instabil, i cambiament de la presiun intra i dü camber del cilinder e la velocità de muviment del piston sun püsee dificil.
I carateristich de velocità del cilinder
La velocità del piston varia durant tüt el sò muviment. El valur massim de la velocità l’è ciamà velocità massima e l’è indicà cuma um. Per i cilinder tampon de gas minga -, la velocità massima l’è de solet a la fin de la cursa. La velocità massima del cilinder tampon de gas l’è de solet in de la posiziun de corsa prima de entrà in del tampon.
Quand el cilinder g’ha nissun forza de carich esterna e se pensa che el lat de scarico del cilinder l’è scarico a velocità sonora e la pressiun de la surgent d’aria l’è minga tropp basa, la velocità calculada del cilinder l’è ciamada velocità de riferiment teorich.
u0=1920*S/A
Intra luur, u0 l’è la velocità de riferiment teorich
S rapresenta l’area de seziun trasversal efetiva cumbinà del circuit de scarico
A rapresenta l’area trasversal efetiva del piston sul lat de scarico.
La velocità teorica l’è visin a la velocità massima del cilinder quand g’he nissun carich, donca la velocità massima del cilinder quand g’he nissun carich l’è istess a u0. Cun l’aument del carich, la velocità massima um del cilinder diminuiss.
La velocità media v de un cilinder l’è la corsa L del cilinder divisa per el temp d’aziun t del cilinder (de solet calculà cuma temp de ariv). La velocità de un cilinder de solet indicà l’è la velocità media. En di calcul aprussimatif, la velocità massima del cilinder l’è de solet cunsiderada cuma 1,4 volt la velocità media.
L’interval de velocità de funziunament di cilinder standard l’è per la magiur part de 50 a 500 mm/s. Quand la velocità l’è minur de 50mm/s, a causa del aument de la resistenza a friziun del cilinder e de la cumpresibilità del gas, el muviment lisc del piston pœu no vèss garantì e se verificarà el fenomen del muviment intermittent, che l’è ciamà “striscià”. Quand la velocità süpera i 500mm/s, la generaziun de calor friziunal del anel de tenuta del cilinder se intensifica, acelerand l’usura di part de tenuta, causand una perdita d’aria, scurciand la durada di servizi e aumentand anca la forza de urt a la fin de la cursa, influenzand la durada mecanich. Per vèss sicür che el cilinder funziuna a bas velocità, l’è cunsigliabil duperà un cilinder de amortizaziun idraulich pneumatich o, travers de un cunvertidur idraulich pneumatich, duperà un cilinder cumbinà pneumatich idraulich per el cuntrol de bas velocità. Per funziunar a velocità püsee volt, l’è necesari aumentar la luungheza del bòtt del cilinder, mejorar la precisiun de la lavuraziun del bòtt del cilinder, mejorar el material del anel de tenuta per redür la resistenza a la friziun e mejorar la prestaziun de tampon, ecc.
Sora g’he sun i carateristich transitori del cilinder, i carateristich de velocità del contenuu del cilinder, per savè püsee informaziun culegà sun dispunibel ahttps://www.joosungauto.com/.
