Compunent de cuntrol pneumatich e circuiti de bas
In di sistèm pneumatich, i element de cuntrol sun di compunent fundamentai per cuntrular e regular la presiun, el fluss, la direziun del fluss del aria cumpressa e l’invio di segnai. Duperant, se pœden furmà vari circuiti pneumatich per garantir che i element de atuaziun pneumatich funzionan en mod nurmal cuma necesari. I compunent de cuntrol pneumatich pœden vèss clasificà en tri categurie principai sü la bas di luur funziun e aplicaziun: valvul de cuntrol de la presiun, valvul de cuntrol del fluss e valvul de cuntrol direziunal. Ancamò, g’he sun compunent logich pneumatich che raggiungen vari funziun logich mudificand la direziun e on-off del fluss d’aria.
Valvula de cuntrol de la presiun e circuit de cuntrol de la presiun
I valvul de cuntrol de la presiun sun duperà principalment per cuntrular la presiun di gas in del sistèm e sudisfar vari requisit de presiun. I valvul de cuntrol de la presiun pœden vèss clasificà en tri tip: El prim tip l’è la valvula de riduziun de la presiun che la serf a redüss e stabilizar la presiun; El segond tip l’è la valvula de sicureza che la serf a limitar la presiun e a furnir una pruteziun de sicureza, cioè la valvula de spurtament. El terz tip l’è una valvula de sequenza che fa di cuntrol basà sü diferenti presiun de la linea de gas.
1. Valvola de sicureza
La valvula de sicureza la giœga una funziun in de la pruteziun de sicureza in del sistèm. Quand la pressiun del sistèm süpera el valur specificà, la valvula de sicureza se derf per liberà una part del gas in del atmosfera, garantint che la pressiun del sistèm süpera no el valur ammess e inscì prevenend incident causà de troppa pressiun in del sistèm. La strutura e el simbul grafich de la valvula de sicureza sun mustrà in de la figüra.
Figura: Strutura e simbul grafich de la valvula de sicureza
2. Valvula de riduziun de la presiun-
La funziun de la valvula de riduziun de la pressiun-l’è redür la pressiun de la funt de alimentaziun de gas a la pressiun dumandada del dispusitif e de garantir che el valur de la pressiun resta stabil dopu la riduziun de la pressiun. La prestaziun de bas de una valvula de riduziun de la presiun cumprend l’interval de regolaziun de la presiun, i carateristich de presiun e i carateristich de fluss. I carateristich de presiun e i carateristich de fluss sun dü carateristich impurtant de una valvula riduttur de presiun e sun di bas cruciai per sò seleziun e üs. Quand se seleziuna una valvula riduttur de presiun-, el sò tip e la sò precisiun de la regolaziun de la presiun g’han de vèss determinà sü la bas di requisit de üs e dopu el sò diameter g’han de vèss seleziunà en bas al fluss massim de uscita duperà. La strutura de la valvula de riduziun de la pressiun-l’è mustrada in de la figüra. La pressiun de la funt d’aria de la valvula duvaria vèss magiur de la pressiun massima de uscita de 0,1 MPa. La valvula de riduziun de la pressiun-l’è de solet instalada dopu el separatur d’aqua e el filter d’aria e prima del lubrificatur de nebbia d’oli, cuma mustrà in de la figüra. Nota de no invertir la sò entrada e la sò uscita. Quand la valvula l’è minga duperada, la manopola g’ha de vèss sciolta per evitar che el diaframma se defurma despess sotta presiun, che pœu influenzar la sò prestaziun.
Figura: La strütüra de la valvula riduttur de la presiun-
Figura: Posiziun de installaziun de la valvula riduttur de la presiun-
3. Circuit de cuntrol de la presiun
El circuito de cuntrol de la presiun l’è un circuito fundamental che mantegn la presiun denter del circuito denter de un cert interval o cunsent al circuito de ottener presiun de livel diferent. Quei comunement duperà g’han di circuiti de cuntrol de la presiun primari e di circuiti de cuntrol de la presiun segondari.
Circuit de cuntrol primari de la presiun
El circuit de cuntrol de la presiun primaria l’è duperà per cuntrular la presiun del serbatoi de gas en mod che la supera no el valur de presiun specificà. I valvul de spurtament de cuntrol esterni e i manòmetr a cuntatt eletrich sun despess duperà per cuntrular l’avvio e l’arresto di cumpressur d’aria, mantegnind la presiun in del serbatoi d’aria denter del interval specificà. Sun adutà manòmetr a cuntatt eletrich, che g’han di volti dumand per el mutur e el cuntrol. Sun despess duperà per el cuntrol di piscinin cumpressur d’aria, cuma mustrà in de la figüra.
Figura: Schema del circuit de cuntrol de la presiun primaria
2) Circuit de cuntrol segondari de la presiun
El ciclo de cuntrol segondari de la presiun cuntrola principalment la presiun de la funt d’aria del sistèm pneumatich. In de la trasmissiun pneumatich, el separatur d’aqua e el filter d’aria, la valvula de riduziun de la presiun e el lubrificatur de nebbia d’oli sun despess indicà insema cuma insema pneumatich en tri pezz. Cuma mustrà in de la figüra, l’è un circuit segondari de cuntrol de la presiun cumpost de insema pneumatich en tri pezz.
Figura: Circuit segondari de cuntrol de la presiun
Valvula de cuntrol del fluss e circuito de cuntrol de la velocità
Per garantir un funziunament lisc e afidabil del cilinder, la velocità de muviment del cilinder g’ha de vèss cuntrulada. Un metud comun l’è duperà una valvula de cuntrol del fluss per raggiunch chestu. La valvula de cuntrol del fluss cuntrola la velocità de muviment del atuatur pneumatich regulament el fluss de gas e el cuntrol del fluss de gas se utèn mudificand la zona de fluss de la valvula de cuntrol del fluss. I valvul de cuntrol del fluss comunement duperà cumprenden valvul de acceleraziun, valvul de acceleraziun a una via, valvul de acceleraziun de scarico, ecc.
Valvula d'acceleraziun a una -via
La valvula d’acceleraziun a una via l’è una valvula de cuntrol cumbinada cumposta de una valvula de acceleraziun a una via e de una valvula de acceleraziun en parallel. La sò strütüra e el sò simbul grafich sun mustrà in de la figüra. Quand el fluss d’aria scorre de la port P a la port A, l’è accelerad travers de la valvula de acceleraziun. Quand che scorre de A a P, la valvula de ritorn se derva senza acceleraziun. I valvul de acceleraziun a una via sun despess duperà in de la regolaziun de la velocità e in di circuiti de ritardo di cilinder.
Figura: Strutura e simbul grafich de la valvula d’acceleraziun a una via -
2. Ciclo de cuntrol de la velocità
I cilinder a doppi aziun-g’han dü metud de regulaziun: limitaziun de pressiun e limitaziun de scarico. La figüra mustra el circuit de regulaziun del acceleraziun de pressiun. Durant l’acceleraziun de pressiun, quand la direziun del carich l’è oposta a la direziun del piston, el muviment del piston l’è propens a un fenomen disequilibrà, cioè un fenomen de striscià. Quand la direziun del carich l’è coerent cun la direziun del piston, el carich g’ha tendenza a vèss a secc, fasend perder el cuntrol del cilinder. Donca, el circuit de regulaziun del acceleraziun de pressiun l’è duperà per la magiur part per i cilinder installà en vertical. Per i cilinder installà en urizuntal, el circuit de regulaziun de solet aduta el circuit de regulaziun del acceleraziun di scarico, cuma mustrà in de la figüra. Cuma mustrà in de la figüra, l’è el diagramma del circuit de cuntrol de la velocità cumpost de valvul de acceleraziun. Quand l’aria cumpressa l’è presa del estremità A e scaricada del estremità B, la valvula de ritorn de la valvula d’acceleraziun a una via A se derf per gonflà rapidament la cavità senza barra del cilinder. Cuma la valvula unidireziunal de la valvula d’acceleraziun unidireziunal B l’è sarada, el gas in de la cavità de la barra pœu vèss scaricà sultant travers de la valvula d’acceleraziun. Reguland el grad de apertura de la valvula d’acceleraziun B, la pœu vèss cambiada la velocità de muviment quand el cilinder se slarga. Al cuntrari, la regulaziun del grad de apertura de la valvula d’acceleraziun A pœu cambiar la velocità de muviment del cilinder quand che se retirà. Chestu metud de cuntrol assicüra un funziunament stabil del piston e l’è chel püsee duperà.
Figura: Circuit de regulaziun unidireziunal per un cilinder a dopi -aziun
Figura: Circuit de cuntrol de la velocità cumpost de valvul de acceleraziun Figura
Valvula de cuntrol direziunal eletromagnetich e circuit de cuntrol pneumatich
1. Valvula de cuntrol direziunal
La valvula de cuntrol direziunal l’è duperada per cuntrular la direziun del fluss del aria cumpressa e l’interruziun del fluss d’aria. I valvul de cuntrol direziunal pneumatich pœden vèss clasificà en diferenti tip sü la bas de la strütüra del nucleo de la valvula, cuma tip de valvula scorrevul, tip de globo, tip de superfiss piatta, tip de spina e tip de diaframma, intra i quai el tip de globo e el tip de valvula scorrevul sun püsee duperà. Segond diferent metud de cuntrol, pœden vèss clasificà en tip de cuntrol eletromagnetich, tip de cuntrol pneumatich, tip de cuntrol mecanich, tip de cuntrol manual e tip de cuntrol del temp, ecc. Segond luur carateristich funziunal, pœden vèss clasificà en tip unidireziunal e en tip de inversiun. Segond el nümer de port e el nümer de posiziun de lavurà del nucleo de la valvula, pœu vèss clasificà en vari tip cuma dü -posiziun en dü - vie, dü - posiziun en tri - vie e en tri - posiziun en cinq - vie, cuma mustrà in de la Tabela.
Tabela: Port e posiziun de lavurà di valvul de cuntrol direziunal
2. Valvula de cuntrol direziunal eletromagnetich
La valvula de cuntrol direziunal eletromagnetich dupera la forza de aspiraziun de un eletromagnet per spincc el nucleo de la valvula per cambiar la posiziun de lavurà de la valvula, cuntruland inscì la direziun de fluss del fluss d’aria. Cuma pœu vèss cuntrulà di segnai invià di interruttur a pulsant, interruttur de limit, interruttur de prossimità, ecc., l’è facil ottener el cuntrol cumbinà eletro{3}}pneumatich e pœu vèss aziunà a distanza, cunt una vasta gama de aplicaziun. La classificaziun püsee comun di valvul solenoid se basa sul nümer de port e su la posiziun de lavurà del nucleo de la valvula, cuma dü -posiziun a dü - vie, dü - posiziun a tri - vie, tri - posiziun a cinch - vie e tanti olter. Segond el nümer de bobine guidà del eletromagnet, i valvul solenoid sun clasificà en tip singul -cuntrulà e dopi-cuntrulà. I eletromagnet di valvul sun clasificà en tri tip a segond di diferent funt de alimentaziun duperà: tip CA, tip CC e tip local. Chestu tip l’è el tip de raddrizzatur local CA. Chestu eletromagnet l’è dotà de un rettificatur a mità onda, che pœu duperà diretament CA menter g’ha la strütüra e i carateristich de un eletromagnet CC. Quand l’è duperà, la valvula de cuntrol direziunal eletromagnetich giüsta g’ha de vèss seleziunada en bas al requisit de cuntrol.
La figüra mustra un diagramm schematich del principi de funziunament de una valvula de cuntrol direziunal eletromagnetich a tri vie cuntrulà eletricamente singul en aziun diretta.
Figura: diagramm del principi de funziunament de la valvula de cuntrol direziunal eletromagnetich singul cuntrulada eletricamente en aziun diretta -
Principi de funziunament: Quand l’eletromagnet l’è desalizà, el nucleo de la valvula l’è spincc a l’estremità superiur de la molla, culegand 7 e A. Quand l’eletromagnet l’è alimentà, el nucleo de ferr spincc el nucleo de la valvula a l’estremità inferiur travers de la barra de spinta, culegand P e A.
La figüra mustra el diagramm del principi de funziunament de una valvula de cuntrol direziunal eletromagnetich a dü posiziun a ciinch vie cuntrulà eletricamente cun aziun diretta. La figüra mustra el diagramm del principi de funziunament de la valvula de cuntrol direziunal duppi cuntrulada eletricamente aziunada del pilota.
Figura: diagramm del principi de funziunament de una valvula solenoid a dü posiziun cuntrulà eletricamente a duppia aziun diretta--
Figura: diagramm del principi de funziunament de la valvula de cuntrol direziunal duppi cuntrulada eletricamente aziunada del pilota-
Sora g’he sun i compunent de cuntrol pneumatich e el contenù di circuiti de bas. Per savè püsee informaziun culegà, visitahttps://www.joosungauto.com/.
