Atuatur pneumatich -Cilindro pneumatich
Tip de cilindri
1.1 Class en linea retta
Cilinder standard, cilinder suttil, cilinder a furma de penna-
Cilindro de morsagg: cun serradüra, serradüra de taglio d’aria e pruteziun antitaglio d’aria
Posizionament del cilinder: el cilinder stess suporta no el posizionament multi-punt o la duppia cursa
Cilinder a doppi ass-: doppi forza de uscita, capas de resister a determinà mument de flessiun.
La precisiun de posizionament del cilinder dipend del limit. Quant l’è duperà cun una grand forza de uscita o volta velocità, g’ha de vèss giuntà un limit. El mutif l’è per evitar che el piston g’ha un tropp impatt e dannegi facilment la testa del cilinder. Piston piscinin, cilinder a cursa curta, fan afidament sül propri acciaio dur
Struttura de guida: i cilinder a un ass -de solet duvarian no vèss caricà diretament e g’han de vèss dotà de strütür guida/cuscinett (alberi guida, cussegn linear, guid linear). Sun acetabil anca piston piscinin, cilinder a corsa curta, quand che purtan no grandi carich e senza strütür guidant/portant carich. El cilinder a tri ass g’ha i carateristich de una barra de guida
Misur de rotaziun anti-auto-: seziun trasversal irregular, cun barre de guida
1.2 Tip rotatif: cilinder rotatif
1.3 Categurì funziunal: cilindri de pinza/, cilindri de blocco
2. Forza teorica de uscita del cilinder
La spinta teorica (N) de un cilinder comun a duppia aziun l’è: Fa=0.25π*D^2*P
In de la furmula:
Diametr del cilindro (mm
La pressiun de lavuraziun (MPa) del cilinder p.
La forza teorica de traziun (N) l’è: Fa=0.25π*(D-d)^2*P
In de la furmula, quant che d l’è el diameter de la barra del piston (mm), se pœut pensà che d=0.3D.
3. Velocità de carich del cilinder
El tass de carich del cilinder: se riferiss al raport intra la forza de carich real F del cilinder e la forza de uscita teorich F0.
La capacità de carich l’è un fatur impurtant in de la scernida de un cilinder. La forza de carich real che agiss sül albero del piston varia cun di cundiziun de carich diferent.
El carich real del cilinder l’è determinà di cundiziun de lavurà. Se l’è determinà el tass de carich η, pœu vèss determinà anca l’output teorich del cilinder. La seleziun del tass de carich η l’è ligada a la prestaziun de carich del cilinder e a la velocità de muviment del cilinder.
4. Calcul de la spinta de uscita e del consum d’aria del cilinder
Calcul de la spinta de uscita del cilinder. Prendend par esempi el cilinder a doppi aziun -mustrà in de la figura 10-14, la spinta F1 generada de la barra quand el piston se mœuf a destra e la forza de traziun F2 generada de la barra quand se mœuf a sinistra pœden vèss calculà segunt (equ-1)
(2) El consum d’aria q de aria cumpressa per una cursa alterna del cilinder pœu vèss calculà cun l’equaziun (10-4) :
Cuma la pressiun de lavurà dumandada de ogni dispusitif pneumatich l’è diferent, duvaria vèss un standard de pressiun ünificà per calculà el consumm d’aria. En general, el fluss de aria cumpressa a presiun diferent l’è cunvertì in del fluss de aria libera a pressiun atmosferica standard per el calcul, var a dì:
Q=q× (p+0.103) /0.103
In de la furmula: Q - cunsum d’aria libera (m3/s) p - Pressiun de lavurà del aria cumpressada (Mpa)
5. Seleziun del cilinder
Segond i requisit e i cundiziun del lavurà, seleziunar en mod giüst el tip de cilinder.
Se g’he no un fenomen de impatt o un rumòr de impatt quand el cilinder riva a la fin de la cursa, g’ha de vèss seleziunà un cilinder tampon. Se l’è necesari un pes ligero, duvarià vèss seleziunà un cilinder ligero-. Se el spazi de instalaziun l’è strècc e la cursa l’è cuurta, se pœu seleziunar un cilinder sutil. G’he un carich lateral e un cilinder cunt una barra de guida l’è facultatif. L’è necesaria una volta precisiun de frenà e g’ha de vèss seleziunà un cilinder de blocagg. La barra del piston l’è minga permessa de girar. Pœu vèss seleziunà un cilinder cun una funziun de barra minga-rotant. I cilinder resistent al calor-g’han de vèss seleziunà en ambient a volta-temperadüra. En sit corrusif, g’han de vèss seleziunà di cilinder resistent a la corrusiun. En sit dificil cun polvar, g’han de vèss instalà di copertur antipolvar a l’estremità luungh de la barra del piston. Quand l’è necesari senza inquinament, g’han de vèss seleziunà cilinder lubrificà senza oli o senza oli, ecc. El diameter del cilinder seleziunà l’è determinà sü la bas del carich rilevant, de la pressiun d’aria duperada e de la direziun d’aziun
Seleziona la corsa del cilinder e la distanza de muviment del pezz:
L’è ligà al ocasiun del üs e a la corsa del mecanism, ma en general, la corsa cumpleta duvaria minga vèss seleziunada per evitar che el piston se scontra cun la testa del cilinder. Se l’è duperà per mecanism de morsagg, ecc., g’ha de vèss giuntà un indennità adiziunal de 10 a 20 mm segond la corsa dumandada calculada.
Seleziuna la seri di cilindri
Seleziuna el tip de instalaziun del cilinder
Seri diferent g’han diferenti metud de installaziun, principalment tip de bas, tip de pè, tip de flanga, gancio a furma de U- e tip orecch del fust
Seleziuna i tampon: nissun tampon, tampon de goma, tampon d’aria e amortizzatur idraulich
L’interruttur a induziun magnetich seleziunà l’è duperà principalment per el rilevament de la posiziun e l’è necesari che un anel magnetich l’è incorporà in del cilinder
I part del cilinder seleziunà g’han di giunziun pertinent
6. Marchi de cilindri comunement seleziunà: Airtac e SMC
Sora g’he el contenuu del cilinder del atuatur pneumatich -. Per savè püsee informaziun culegà, visitahttps://www.joosungauto.com/.
